Unes Eleccions Importants

Un mes intens de preparació d'activitats del BLOC JOVE, d'emocions personals i familiars, i de moooolt d'estudi i treball, m'han apartat una miqueta de la blogosfera, i no he pogut compartir la meua satisfacció per l'èxit de la TNP 2009; o el meu suport total a totes les mobilitzacions a les que hem assistit, com la del 25 d'abril, la Vaga per l'Ensenyament Públic, el primer de Maig o la del 9 de Maig; o la impotència de no poder veure a les TV públiques les cares borbòniques i centralistes davant els xiulits al Himno i el desplegament de la nostra pancarta al Mestalla.

I com que la feina s'intensifica, hauré de fer alguna cosa per treure uns minutets de tant en tant per actualitzar. Fa dues setmanes, en la jornada programàtica de les Europees, li vaig demanar a Enric Nomdedéu que em desvetlara la seua fòrmula secreta per fer compatible la carrera universitària, la regidoria a l'Ajuntament de Castelló, la comunicació2.0 24h al dia, la futura paternitat i ara... l'encapçalament dels candidats del BLOC a les eleccions del 7 de Juny. Vaig prendre nota, però trobe que Enric ens hauria d'impartir un curs intensiu amb pràctiques i tot... Això quan passe la campanya, de moment ja en té prou!

La campanya ha començat amb una imatge fresca, amb un nou web del BLOC, amb uns vídeos ben interessants, i amb un calendari replet d'actes, fruit del treball dels candidats i de la gent de l'executiva junt als nostres col·lectius, que tenen un paper fonamenal en mostrar la importància d'aquestes elecccions. I no pels números: el monopartit PPSOE mostra a diari la preocupació pels resultats, sembla que aquestes eleccions tan sols representen per a ells un sondeig sobre la seua imatge corrompuda i la seua forma gris de fer política. I quan les mirades se centren en el partidisme i no en les polítiques programàtiques ocorre que s'obliden de la pedagogia europeista i de les propostes concretes que necessita la ciutadania -per cert, és increible com se'ls omple la boca al parlar de l'Europa Social sense parlar d'una Espanya Social o d'un País Valencià Social que és on estan governant...-

Això nosaltres ho tenim ben present i aprofitem la mínima oportunitat per explicar-ho, només cal veure com Nomdedéu exprimeix a la perfecció els pocs espais que ens concedeix la nostra estimada televisió pública per tal d'explicar l'aposta del BLOC per un nou model econòmic europeu, pel corredor mediterrani, per l'urbanisme sostenible, per la nostra agricultura i per l'oficialitat de la nostra llengua també a Europa. Trobe que ho està fent molt bé, és una persona molt pròxima (especialment al facebook!) i convençuda dels valors europeus. És el candidat ideal per transmetre il·lusió en un context en què el BLOC i la coalició de les principals forces nacionalistes de l'Estat necessita tot el suport per avançar en una Europa de les nacions i regions.

Per tot això el dia 7 de juny, cap vot s'ha de quedar a casa, i menys encara els vots valencianistes. No podem deixar de dir la nostra sobre l'Europa que volem, sobre l'Europa que pot ajudar-nos a canviar les coses a casa nostra, però també sobre l'Europa que ha de donar una alternativa de valors al nostre món globalitzat. I els valencians i valencianes hem d'aprofitar l'opció del BLOC i la Coalició per Europa.

El Mal d'Almansa

L'altre dia anava a enviar un mail per compartir amb els meus companys i companyes de la Coordinadora la gran acceptació que havia rebut l'adhesió del BLOC JOVE a la manifestació "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" davant els diferents comentaris i mails que m'han enviat així com una resposta general positiva acompanyat d’un “ja tocava!”. Però sembla, que també haurem de compartir algunes crítiques perquè hi ha gent no ha acabat d'entendre l'adhesió. En qualsevol cas, tot i que les nostres decisions sempre són col•legiades, sóc jo qui ha de respondre en última instància per tot el que decidim i amb molt de gust ho faré al lloc corresponent. Ara per ara i per al•lusions, us convide a llegir la meua opinió personal.

El manifest de la convocatòria parla de llibertats nacionals, de memòria històrica, de justícia social, de defensa del territori, de crisi del sistema econòmic... temes recollits en la nostra ponència o que hem tractat ens els darrers mesos. Es tracta d'una crida a combatre el Mal d'Almansa i els valors en què s'ha reencarnat en l'actualitat. Un contingut que pot quadrar perfectament amb la nostra ponència, rumb, etc. (Per cert, em reserve els comentaris sobre els continguts d’altres manifestos...)

Llavors quin és el problema? Que al manifest i a la cartelleria de la convocatòria apareixen només uns símbols, i no tots els símbols que representen la nostra militància. És raonable que hi haja gent molesta per això, però no és la primera vegada que el BLOC JOVE participa en una manifestació on hi ha el perill de confusió de la parte por el todo, i sempre en eixos moments els sectors dels altres símbols han fet un exercici de comprensió, cooperació i participació, i han fet possible que es portara a la pràctica allò que som: l’organització unitària del valencianisme jove.

I què ha passat en aquesta ocasió? Pel que he llegit sembla que allò que molesta és l’adscripció nacional dels companys de mani. (Per cert, em reserve els comentaris sobre els companys d’altres manis...). Si açò és cert, em preocupa molt que hi haja gent que no se senta còmoda reivindicant junt a organitzacions que tenen posicionaments propers a molts militants nostres, però que no tinga cap reparo en pujar-se a un tren republicà (espanyol) o en anar a una processó cívica de diada en què té uns energúmens (espanyols) insultant i amenaçant al darrere. Com s’entén que a unes manifestacions unitàries es decidisca adaptar el missatge propi del BLOC JOVE a la convocatòria unitària (República Valenciana, la Senyera també és nostra, etc) i a altres es mostren prejudicis i de forma indirecta es convide a no participar? No hem d’estar a tots els llocs per fer present el nostre missatge? No és eixe un dels objectius com a organització plural del valencianisme unitari d’esquerres?

En qualsevol cas, no considere que tinc la veritat absoluta, i per descomptat sempre admetré discrepàncies, matisos i qualsevol demanda de debat democràtic. Això sí, trobe que hi ha uns òrgans i uns espais per parlar-ne de tot açò i que en aquest sentit les eixides de to i acusacions infundades que desprestigien aquestos òrgans del BLOC JOVE no han de ser tolerades.

I en resum, trobe que l’adhesió a la manifestació del dia 25 és tan encertada com les adhesions unitàries a manifestacions sobre crisi, defensa del territori, televisions en valencià, republicanisme, diada nacional, etc. Sobretot perquè molta gent nostra l’esperava i l’ha celebrat amb il•lusió, i això ens ha de convidar a fer una lectura constructiva sobre la nostra trajectòria.

Així que us espere a tots i totes als actes i a les mobilitzacions convocades. I recordeu que el que cal durant aquestes dates és UNITAT PER COMBATRE EL MAL D'ALMANSA.

El decreixement i l'esquerra que fa feliç

Ahir em vaig escapar al final de la reunió l'Executiva Nacional per anar a l'Octubre a veure la conferència sobre Decreixement. Em sabia greu no estar present en el que quedava de reunió, però trobe que la visita al Cap i Casal de Serge Latouche ho mereixia, sent l'impulsor d'un moviment que seguisc des de fa uns quants mesos. I al remat, el BLOC és un partit d'esquerres i seria greu que cap membre de la seua executiva no es deixara caure en un acte d'avantguarda i modernització del discurs progressista no?

En realitat vaig assistir al primer pis de l'edifici a la retransmissió d'allò que estava passant al saló d'actes del subsòl (quina paradoxa!), ple de gom a gom. Però tot i això, i la traducció simultània, vaig poder captar l'essència del que es comentava dos pisos avall. Perquè sota un nom provocatiu i blasfem per a la religió del consumisme es troben les claus per a sortir d'un model econòmic limitat i insolidari. Limitat dic, igual que els recursos naturals sobre els que es basa, i insolidari dic, per créixer a costa dels que encara no han conegut cap altra realitat socioeconòmica que una crisi permanent.

El canvi és necessari perquè la situació a la qual hem arribat és insostenible. La crisi econòmica que estem vivint representa una oportunitat per canviar valors, hàbits socials (i polítics!), distribució, usos, models de transport, consum, impacte, etc i representa també una oportunitat per fer bandera d'un moviment de trellat.

La nostra ponència vigent ja contempla alguns aspectes de les idees reformistes però trobe que necessitem una traducció pràctica per a incorporar-la al nostre missatge quotidià, i aquesta és fàcil de trobar si tenim en compte que el principal anunciat del decreixement és construir una societat més feliç: ens hem acostumat a viure envoltats d'un estressant trànsit urbà; hem assumit ritmes i nivells de vida dependents d'ansiolítics i antidepressius; hem naturalitzat la contaminació dels nostre medi ambient; ja trobem normal que els pares i mares no tinguen temps per educar els seus fills i filles; participar en la societat resulta un mal de cap després de la jornada laboral; han aparegut càncers i malalties noves i trobem normal que estiguen entre nosaltres... I en aquesta situació han aparegut Latouche i companyia i han dit que hi ha una altra forma de viure i que es pot fer una societat més feliç!

Com? Amb un grapat de "erres" com revalorar els conceptes, reestructurar la producció, redistribuir la riquesa, reutilitzar (aquest és més conegut!), relocalitzar la producció per evitar destarifos de transport, retrobar el sentit del territori, reduir el consum innecessari(altre!), repartir millor el treball per treballar menys per viure millor, redescobrir el valor del temps! I uns quants més que ara no em venen al cap.

Fa bona pinta? A algú li pica el cuquet? Doncs en la TNP 2009 parlarem d'això i segurament continuaré insistint, que els que em coneixeu ja sabeu que quan em dóna per una cosa em pose cansino...

... però és que serà tan difícil que comencem a anomenar superpotències a aquells països que pensen més en la felicitat dels ciutadans que en la seua productivitat econòmica????